LeS fAnTaSiEs De Na PeTrA
A na Petra sempre li podia la seva imaginació, i no sabia controlar-se; anava sempre als núvols com un ocell.
I el dia que es va casar, el seu marit li va dir:
- Baixa a buscar vi al celler, dona.
Va baixar na Petra al celler, i segons estava agafant la garrafa, li va donar per anar pensant això:
-Que bé que m’he casat, i aviat estarem el meu home i jo de viatge de noces. A l’any naixerà un infant molt bonic, que serà la nostra alegria. Aprendrà a caminar i correrà la casa ral per banda, i potser baixarà al celler, però com que les escales són tan estretes, no es caurà i es farà mal?
I amb l’espant, va deixar caure el càntir, i d’aquest se’n van fer mil trossos. En sentir el soroll el marit va baixar.
- Que t’ha passat, esposa meva?- va preguntar.
- doncs que el fill que encara no tenim s’ha catgut per les escales i gairebé se’ns mata- va dir na Petra.
El marit la va renyar per les seves fantasies dient:
-Mira que pensar en el futur i fantasiejar desgràcies, és la millor manera de ser desgraciat. EL fill no s’ha pogut caure donat que no viu i en canvi tu has trencat un càntir que si teníem…
I na Petra no va tornar a ser fantasiosa, pel compte que li portava.